Entrevista a Jacques-Alain Miller

Carta del primer de maig de 2021 als components del moviment lacanià internacional en la seva diversitat
Jacques-Alain Miller

Jacques-Alain Miller — Carta del primer de maig de 2021

als components del moviment lacanià internacional

en la seva diversitat

 

Titular, per voluntat expressa del meu sogre, el doctor Jacques Lacan, dels seus drets morals sobre la seva obra, en el sentit de la llei de l’11 de març de 1957, i custodi de les cartes, papers i manuscrits que em va confiar en vida seva, basant-me en el meu judici sobre la possible publicació total o parcial d’aquest llegat, he decidit, quaranta anys després de la seva mort, que tot el conjunt es porti al coneixement del públic mitjançant una transcripció i una publicació exhaustives, tret de censura per motius jurídics i el respecte a la confidencialitat mèdica.

Per a la realització d’aquesta tasca s’hauran de reunir recursos importants, tant materials com intel·lectuals. No es farà recurs a cap entitat estatal ni para-estatal. Compto amb l’Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP) que vaig fundar el 1992 i que vaig dirigir durant deu anys, així com amb les set escoles que la formen: l’École de la Cause freudienne (ECF, 1981), l’Escuela de la Orientación Lacaniana (EOL, 1992), l’Escola Brasileira de Psicoanalise (EBP, 1995), l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi (ELP, 2000), la Scuola Lacaniana di Psicoanalisi (SLP, 2002), la Nueva Escuela de Psicoanálisis (NEL, 2002) i la New Lacanian School (NLS, 2003).

També compto amb  les instàncies del Camp Freudià internacional, incloses les Seccions i Antenes clíniques de França i la Bèlgica francòfona reunides a la Unió per a la formació en clínica psicoanalítica (UFORCA, 1996), i de les diverses entitats homòlogues de tot el món.

Finalment, faig una crida a tots aquells que, sense haver-se adherit a l’AMP ni al Camp Freudià, caven els solcs en el camí traçat per l’ensenyament de Jacques Lacan, ja siguin practicants, universitaris, o intel·lectuals independents, grups d’estudi i de recerca, associacions psicoanalítiques o departaments universitaris.

Com es durà a terme la tasca prescrita? De la manera com Lacan havia previst el 1964 que funcionés la seva escola, l’Ecole freudienne de Paris.

«Per a l’execució del treball, adoptarem el principi d’una elaboració sostinguda en un petit grup. Cadascun d’ells (tenim un nom per designar aquests grups) estarà format per almenys tres persones, com a màxim cinc, quatre és la mesura justa. Més una encarregada de la selecció, de la discussió i del resultat que es reservarà per al treball de cadascú.»

El nom que Lacan tenia llavors en reserva era, com sabem, el «càrtel». L’admissió de cada càrtel de desxiframent i transcripció (CDT) serà decidida per una comissió ad hoc anomenada Comissió d’acollida, que acordarà amb el càrtel el treball que haurà de fer. De la mateixa manera, el treball realitzat per cada càrtel serà validat abans de la publicació pel Comitè d’edició.

S’establirà una organització similar per a la traducció als diferents idiomes: càrtels de traducció; Comitè d’acollida; Comissió d’edició.

La composició de les dues primeres Comissions, la decidiré jo mateix i la faré pública el més aviat possible. Mentrestant, assumiré personalment la funció de recepció a partir del dia d’avui.

El conjunt quedarà sota l’ègida d’una associació sense ànim de lucre segons la legislació francesa, el nom del qual tinc en reserva. Se n’esdevindrà corresponsal presentant-s’hi com un càrtel.

Lacan va concloure el seu «Acte de fundació» del 21 de juny de 1964 dient: «No necessito una llista nombrosa, sinó treballadors decidits, com ja sé que n’hi ha». Mig segle després, els treballadors decidits són nombrosos.

 

J.-A. MILLER

74, rue d’Assas F-75006 Paris

ja.miller@orange.fr

(Traducció: Miquel Bassols)

Més publicacions de