El dijous 8 d’octubre de 2020 Ciutat de les Lletres va realitzar un debat sobre el tema «Psicoanàlisi i ideologia» a partir de tres intervencions programades:  — Oriol Alonso Cano: Ideologia i utopia? Althusser i la teranyina ideològica. — Leonora Troianovski: En què creu el psicoanalista? — Francesc...

Sortir del discurs capitalista i no del capitalisme: quan Jacques Lacan assenyala que hi ha una sortida, no empeny les multituds a Occupy Wall Street, no proposa la creació d’un partit polític de psicoanalistes i manté una distància amb la possibilitat d'aquesta sortida de la...

Pel que fa al refrescant article de M. Bassols, Per un debat sobre ideologia i psicoanàlisi, em permeto d’intervenir en el punt formulat sota la següent pregunta: «La funció i el desig de l'analista, està fora de qualsevol posició ideològica en nom d'una suposada i...

QUÈ ÉS LA IDEOLOGIA? Del grec ἰδέα «idea», i de λόγος «ciència, discurs». La ideologia és, doncs, etimològicament, un discurs sobre les idees. En grec, el substantiu ἰδέα relacionat amb el verb ἰδεῖν, «veure», més aviat suggeriria el sentit d’«imatge». La història del mot és de les més...

Les tres primeres pàgines del Finnegans Wake de James Joyce en català Feu clic aquí Noti l’a(l)tra dicció Notes a la primera versió de la traducció de Finnegans Wake             A Atenes, el cel llostreja. Dues ombres recorren silents els carrerons de la polis: una ombra gran i una...

Un debat s’ha endegat des d’abans de l’estiu a les reunions de Ciutat de les Lletres sobre la ideologia i el lloc que té en la psicoanàlisi. L’article d’Oriol Alonso Cano publicat en aquest Web, «Veus del no-res: Althusser i els Aparells ideològics d’Estat», val...

Lalangue sert à de toutes autres choses qu'à la communication. C'est ce que l'expérience de l'inconscient nous a montré, en tant qu'il est fait de lalangue, cette lalangue dont vous savez que je l'écris en un seul mot, pour désigner ce qui est notre affaire...

Amb el present escrit, podrem constatar com la diferència sexual en l’ésser humà està en Freud i Lacan deslligada de la seva dimensió biològica. Aquesta diferència no respon als atributs naturals, sinó que és concebuda com a fruit d’un procés de subjectivació. En Freud, aquest...

«Em manca no creuar-me amb rostres». Això dit per una persona en sessió, podria ser dit per moltes altres. Pensant-hi bé, el seu abast és més universal: no és la solitud, només la manca dels altres, la seva absència. Tot despoblat. Ni rostres familiars, ni...

Escric les següents línies en forma d’una breu crònica en què em vull fer ressò d’una conversa. Fa uns dies sopava amb un grup d’amics i quan ja havíem acabat de prendre el cafè vàrem estar tots d’acord en veure el tercer episodi d’una sèrie noruega...

M'arriba un missatge del meu amic Emilio Silva —president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH)— on es veu una foto titulada «Nen amagat», existent en l'Arxiu Regional de la Comunitat de Madrid gràcies a la donació de Maria de l'Carmen...

La ideologia del canvi envaeix tots els àmbits. Abolint els referents i el desig de construir un món comú, pretén deixar-nos sols davant nostre. Desemmascarar-la és una cosa, esbossar una nova ètica per resistir-s’hi n’és una altra. Per molt que hi dono voltes, tinc la impressió...

"Trencar el silenci" és una de les màximes que des de l’àmbit social, en algunes entitats (com en la que treballo) i en moltes persones, clama en la lluita contra els abusos sexuals perpetrats durant la infància. És un silenci eixordador que ressona en un abús...

La utopia d’una «societat disciplinària» ha estat descrita notablement per Michel Foucault a Vigilar y castigar (1975), on analitza el model panòptic de la presó ideal tal com el va imaginar el filòsof utilitarista Jeremy Bentham, al segle XVIII. Gràcies a una concepció arquitectònica sofisticada,...

Al Japó augmenta el nombre de gent gran que comet delictes perquè vol anar a la presó. Allà se senten acompanyats, se'ls tracta bé, i el confinament resulta preferible a l'extrema soledat que pateixen. Freud va escriure un assaig titulat "Els delinqüents per sentiment de...

El primer dia que es va permetre passejar per Barcelona amb horaris preestablerts, vaig rebre un missatge d’una bona amiga en què es mostrava esverada per la gentada que havia vist als carrers. A continuació afegia: “Jo així no penso sortir, tinc síndrome d’Estocolm”. Li...

“(…) porque quiero salir algún día a la calle, y que sea pronto, y no morirme”. El beso de la mujer araña, Manuel Puig Martin escriu dues cartes al seu pare l'octubre de 1918, des del camp de batalla de la Primera Guerra Mundial. Una guerra apocalíptica,...

«El problema per a mi és que no puc passejar de manera natural, sense ésser conscient de mi mateix. A això em refereixo quan parlo de fer-ho malament». John Banville: La guitarra blava.   La inspiració d'aquest petit comentari és doble. D'un costat la situació que estem vivint...

Redreçant el rumb per evitar la deriva La  pandèmia de la COVID-19 i el consegüent estat d’alarma han trastocat, de forma inesperada i ineludible, la nostra pràctica clínica amb els subjectes amb autisme i les seves famílies. La greu crisi sanitària, econòmica i social ens ha submergit...

L’aparició de la notícia, una mica accidentada, que anunciava el passat dimarts la fi del confinament infantil, va suscitar en mi la preocupació pel com i els seus efectes. S'inicia al meu parer, un dels moments més delicats d'aquesta crisi. El meu fill de gairebé quatre...

Comentari al Seminari de J.-A. Miller Point de Capiton  (Segona part)   Una mica de Zadig L’instrument creat, Zadig —acròstic de zero abjection democratic international group—, fet per promoure el moviment d’extensió de les Escoles de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi, consona amb el màrqueting i la publicitat. Si ens capbussem...

O de la centralitat de la cultura[1] Més a prop de les estrelles, el primer raig del matí. Sento que obres les finestres i em preguntes si he dormit. Jo t'explico que, com sempre, em desperto a mitjanit, em passejo per la casa i tu em dius que m'has sentit.  Ferran Palau[2]   Confinats i confinades,...

Si hi ha una experiència que hauria d'ensenyar com de problemàtiques són aquestes normes socials, com cal interrogar-les, que lluny de la seva funció d'adaptació es troba la seva determinació, és la de l'analista. 1 Jacques Lacan, Seminari 6   Les normes socials, intentant possibilitar la convivència entre els...

Pertanyo al gran grup dels indignats*. Sí, la meva indignació, com la de molts, va superar la por, el fàstic, la incertesa i...

“Només la poesia, us he dit, permet la interpretació i és per això que ja no aconsegueixo, en la meva tècnica, que se sostingui.” Jacques Lacan, « L’insu que sait de l’une-bévue s’aile à mourre », 10 de maig de 1977.   El confinament que actualment governa les nostres vides fa...

El nostre temps exigeix ​​confinament. Confinament dels cossos, del desig, de la imaginació. Confinar-se en nom d'una responsabilitat, d'una resposta que hem de donar a l'Altre però també a un món desbordat, dislocat, boig, que es rebel·la amb les seves manifestacions i disrupcions a les...

Comentari al Seminari de J.-A. Miller Point de Capiton  (Primera part)   "En el Angelus Novus benjaminiano, absorbidos por el futuro, veíamos como el pasado se llenaba de escombros y ruinas. No somos absorbidos por el futuro. Tampoco vamos hacía él, salvo porque el tiempo fluye implacable en...

L'inconscient no coneix el temps, però la psicoanàlisi, sí. La psicoanàlisi dóna el que Stendhal anomenava "l'audàcia de no ser com tothom". Ara bé, avui dia, tothom aspira a no ser com tothom. Aquest era indubtablement el cas de Lacan i la seva manera de...

“Tenim prou raó per posar la psicoanàlisi a la capçalera de la política.” Jacques Lacan, Lituraterre Parteixo de la sorprenent insistència dels polítics a reclamar unitat i a considerar que la divisió social és noïble, un mal que cal evitar o al qual cal posar remei, fins...