Antoni Vicens No todo es política en la orientación lacaniana Editorial Gredos Barcelona 2018 A tall de ressenya, publiquem aquí la traducció al català del darrer capítol del llibre d'Antoni Vicens, d'una actualitat especialment significativa aquests dies d'abril, vuitanta-quatre anys després del bombardeig de Gernika. Fins aquí reprodueixo el text...

DAU al sec, Arts escèniques, ha programat a Barcelona, del 14 al 25 d'abril de 2021, la representació de l'obra de Denis Lachaud,  La Màgia Lenta, dirigida per Pierre Notte, amb Marc Garcia Coté. Anna Aromí i Elizabeth Escayola, psicoanalistes de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi,...

Laurent Dupont: Creació del canal Lacan Web Televisió     Jean-Claude Maleval: La reassiganció de gènere en els infants   Anaëlle Lebovits-Quenehen: Dona o dona?   Francesca Biagi-Chai: El silenci de «Petite Fille» ...

Nota introductòria de Ciutat de les Lletres — Tosquelles una altra vegada? Però, què us passa ara amb en Tosquelles a Ciutat de les Lletres? Deu ser un interès «històric», no? Per allò de «fer país»… — Doncs no t’ho pensis. Sí, Tosquelles va ser continuador d’Emili...

Què ens diu la fusió d’aquestes dues paraules, si no que cristal·litza un doble procés, estretament lligat a la globalització capitalista: una desculturació frenètica de la societat i la seva radical despolitització -reduint-se la política a una concepció utilitària i gerencial. L’ús cada vegada més comú,...

El 1974, durant la conferència «La Tercera», Lacan fa la següent confessió*: «Tal com Freud, tinc el dret de fer-los partícips dels meus somnis; contràriament als de Freud, no estan inspirats pel desig de dormir, a mi em mou més aviat el desig de despertar....

Text escrit abans de l’aparició de l’epidèmia de la Covid-19. Intervenció al Forum Zadig-Bèlgica, 1 de desembre de 2018, Dicursos que maten. I. El Nus Un tribunal de Nanterre va ordenar recentment, al setembre de 2018, que la líder ultradretana francesa Marine Le Pen es sotmetés a un examen psiquiàtric. La resposta política...

Immers com estic en l’aprenentatge de l’ús col·loquial i quotidià d’una altra llengua, dos textos publicats a la Ciutat de les Lletres m’han ajudat a reflexionar sobre una dificultat que apareix en el seu ús quan hom vol anar més enllà del pur nivell comunicatiu. Em...

La relació de la psicoanàlisi amb la política i la ideologia no és un tema nou en la història de la psicoanàlisi, és més aviat una discussió recurrent, que retorna com tot el reprimit i forcluït. Retorna com si fos un real impossible que tractem...

«Se obliga al buen ciudadano a practicar el pensamiento doble, esforzándose en creer todo y lo contrario de todo […] La ideología de hoy, que parte de lo real para negar lo real, conduce así a una forma de esquizofrenia colectiva». François Brume: «Mitologías contemporáneas: sobre la ideología hoy»,...

Intervenció al Fòrum Europeu Zadig a Bèlgica, Les discours qui tuent, que va tenir lloc l’1 de desembre de 2018 a Brussel·les.   Intervinc al final de la jornada [1]. No és per concloure la jornada, sinó més aviat per allargar-la, per marcar puntuacions, ressonàncies. Com els...

Ja s’ha dit: l’ús de la paraula ideologia està tan estès i amb accepcions tan nombroses i vagues, que ningú pot exigir que ens atinguem a un contingut estrictament definit. L’única justificació possible d’un ús determinat serà la seva fecunditat. Per tant, sense voler entrar...

 1. En el retorn a Freud Lacan fa la feina d’explicitar la ideologia de Freud. Aquesta ideologia argumenta el descobriment de l’inconscient. És una ideologia bicèfala, té una part de teoria o conjectura i una altra d’experiència o acció. Teoria i experiència dialectitzen la seva praxi. Jacques-Alain...

Lacan i la política, 1947 Ens interessa l'aspecte realista que trobem en la posició de Lacan en el seu text, de 1947, sobre «La psiquiatria anglesa i la guerra», una posició que exigia coratge donat que la noció de «realisme polític» havia estat utilitzada per tapar...

El daltabaix de la Triple Musa i del déu pare I La meva trobada amb Robert Graves està marcada per aquella altra que vaig tenir amb la referència que fa Lacan del seu assaig La deessa blanca —més aviat amb la seva nova manera d'ubicar aquest Altre...

[En la perspectiva del debat actual sobre les anomenades «identitats de gènere» publiquem aquesta petita i preciosa obra d'Alphonse Allais (1854-1905) que inspirarà més d'un. És una referència de Jacques Lacan, al final trobareu on. Bona lectura i alerta amb les màscares!] ♦ CAPÍTOL PRIMER On coneixem un...

Tot llegint el discurs de Paul B. Preciado adreçat als psicoanalistes: «Yo soy el monstruo que os habla. Informe para una academia de psicoanalistas», Nuevos Cuadernos Anagrama, Barcelona 2000. Serà potser una sorpresa per als que coneixen de la psicoanàlisi solament una divulgació caricaturesca. I ho...

Lacan i la política, 1938 «La nostàlgia del tot» és el títol d'un dels apartats dels Complexos familiars en la formació de l'individu, text que Jacques Lacan va publicar el 1938. En efecte, Lacan va tenir molt aviat la intuïció de l'existència d'una passió en els...

Per què Lacan convida els oients –ara lectors– del Seminari XVIII: “D’un discurs que no fos (del) semblant” a llegir el llibre del psiquiatre nord-americà i psicoanalista de l'Associació Psicoanalítica Internacional (IPA), Robert Stoller: Sex and gender?[1]* Presentem primer aquest llibre en el seu context. Sex...

Algú recorda l'edat daurada del confinament, quan la humanitat es va creure Una en l'amor universal? Molts hi van veure l'auguri d'una redempció, la promesa d'una esmena històrica: renaixeríem millors i més bons. Aquell somni no va durar gaire, perquè molt aviat va mudar en...

En el recent debat de La Ciutat de les Lletres sobre Psicoanàlisi i Ideologia es va plantejar la pregunta sobre si la psicoanàlisi s’havia convertit o podia esdevenir una ideologia. Es tracta d’una qüestió que afecta no només la pràctica de la psicoanàlisi, sinó també...

Menó, el diàleg de Plató a què es fa referència en la 2a classe del Seminari II de Jacques Lacan, es fa càrrec de l'episteme de Koyré. Es marca la meta i la paradoxa d'aquest Diàleg, per mostrar-nos que l'episteme, el saber lligat per una...

El dijous 8 d’octubre de 2020 Ciutat de les Lletres va realitzar un debat sobre el tema «Psicoanàlisi i ideologia» a partir de tres intervencions programades:  — Oriol Alonso Cano: Ideologia i utopia? Althusser i la teranyina ideològica. — Leonora Troianovski: En què creu el psicoanalista? — Francesc...

Sortir del discurs capitalista i no del capitalisme: quan Jacques Lacan assenyala que hi ha una sortida, no empeny les multituds a Occupy Wall Street, no proposa la creació d’un partit polític de psicoanalistes i manté una distància amb la possibilitat d'aquesta sortida de la...

Pel que fa al refrescant article de M. Bassols, Per un debat sobre ideologia i psicoanàlisi, em permeto d’intervenir en el punt formulat sota la següent pregunta: «La funció i el desig de l'analista, està fora de qualsevol posició ideològica en nom d'una suposada i...

QUÈ ÉS LA IDEOLOGIA? Del grec ἰδέα «idea», i de λόγος «ciència, discurs». La ideologia és, doncs, etimològicament, un discurs sobre les idees. En grec, el substantiu ἰδέα relacionat amb el verb ἰδεῖν, «veure», més aviat suggeriria el sentit d’«imatge». La història del mot és de les més...