Ja s’ha dit: l’ús de la paraula ideologia està tan estès i amb accepcions tan nombroses i vagues, que ningú pot exigir que ens atinguem a un contingut estrictament definit. L’única justificació possible d’un ús determinat serà la seva fecunditat. Per tant, sense voler entrar...
1. En el retorn a Freud Lacan fa la feina d’explicitar la ideologia de Freud. Aquesta ideologia argumenta el descobriment de l’inconscient. És una ideologia bicèfala, té una part de teoria o conjectura i una altra d’experiència o acció. Teoria i experiència dialectitzen la seva praxi. Jacques-Alain...
Lacan i la política, 1947 Ens interessa l'aspecte realista que trobem en la posició de Lacan en el seu text, de 1947, sobre «La psiquiatria anglesa i la guerra», una posició que exigia coratge donat que la noció de «realisme polític» havia estat utilitzada per tapar...
Notes sobre la ideologia de la psicoanàlisi en l’època de Zadig. I alguna cosa més...
El daltabaix de la Triple Musa i del déu pare I La meva trobada amb Robert Graves està marcada per aquella altra que vaig tenir amb la referència que fa Lacan del seu assaig La deessa blanca —més aviat amb la seva nova manera d'ubicar aquest Altre...
[En la perspectiva del debat actual sobre les anomenades «identitats de gènere» publiquem aquesta petita i preciosa obra d'Alphonse Allais (1854-1905) que inspirarà més d'un. És una referència de Jacques Lacan, al final trobareu on. Bona lectura i alerta amb les màscares!] ♦ CAPÍTOL PRIMER On coneixem un...
Tot llegint el discurs de Paul B. Preciado adreçat als psicoanalistes: «Yo soy el monstruo que os habla. Informe para una academia de psicoanalistas», Nuevos Cuadernos Anagrama, Barcelona 2000. Serà potser una sorpresa per als que coneixen de la psicoanàlisi solament una divulgació caricaturesca. I ho...
Lacan i la política, 1938 «La nostàlgia del tot» és el títol d'un dels apartats dels Complexos familiars en la formació de l'individu, text que Jacques Lacan va publicar el 1938. En efecte, Lacan va tenir molt aviat la intuïció de l'existència d'una passió en els...
Per què Lacan convida els oients –ara lectors– del Seminari XVIII: “D’un discurs que no fos (del) semblant” a llegir el llibre del psiquiatre nord-americà i psicoanalista de l'Associació Psicoanalítica Internacional (IPA), Robert Stoller: Sex and gender?[1]* Presentem primer aquest llibre en el seu context. Sex...
D’ençà que m’he anat apropant a la psicoanàlisi (i especialment a alguns psicoanalistes!) no deixa d’aparèixer-me una qüestió...
Algú recorda l'edat daurada del confinament, quan la humanitat es va creure Una en l'amor universal? Molts hi van veure l'auguri d'una redempció, la promesa d'una esmena històrica: renaixeríem millors i més bons. Aquell somni no va durar gaire, perquè molt aviat va mudar en...
En el recent debat de La Ciutat de les Lletres sobre Psicoanàlisi i Ideologia es va plantejar la pregunta sobre si la psicoanàlisi s’havia convertit o podia esdevenir una ideologia. Es tracta d’una qüestió que afecta no només la pràctica de la psicoanàlisi, sinó també...
Menó, el diàleg de Plató a què es fa referència en la 2a classe del Seminari II de Jacques Lacan, es fa càrrec de l'episteme de Koyré. Es marca la meta i la paradoxa d'aquest Diàleg, per mostrar-nos que l'episteme, el saber lligat per una...
El dijous 8 d’octubre de 2020 Ciutat de les Lletres va realitzar un debat sobre el tema «Psicoanàlisi i ideologia» a partir de tres intervencions programades: — Oriol Alonso Cano: Ideologia i utopia? Althusser i la teranyina ideològica. — Leonora Troianovski: En què creu el psicoanalista? — Francesc...
Sortir del discurs capitalista i no del capitalisme: quan Jacques Lacan assenyala que hi ha una sortida, no empeny les multituds a Occupy Wall Street, no proposa la creació d’un partit polític de psicoanalistes i manté una distància amb la possibilitat d'aquesta sortida de la...
Pel que fa al refrescant article de M. Bassols, Per un debat sobre ideologia i psicoanàlisi, em permeto d’intervenir en el punt formulat sota la següent pregunta: «La funció i el desig de l'analista, està fora de qualsevol posició ideològica en nom d'una suposada i...
QUÈ ÉS LA IDEOLOGIA? Del grec ἰδέα «idea», i de λόγος «ciència, discurs». La ideologia és, doncs, etimològicament, un discurs sobre les idees. En grec, el substantiu ἰδέα relacionat amb el verb ἰδεῖν, «veure», més aviat suggeriria el sentit d’«imatge». La història del mot és de les més...
Les tres primeres pàgines del Finnegans Wake de James Joyce en català Feu clic aquí Noti l’a(l)tra dicció Notes a la primera versió de la traducció de Finnegans Wake A Atenes, el cel llostreja. Dues ombres recorren silents els carrerons de la polis: una ombra gran i una...
Estem en un món presumptament posideològic. Teòricament vivim en ell des de la irrupció de la perspectiva postmoderna i de la materialització de diversos esdeveniments econòmics i polítics, en les darreres dècades del segle passat, i que fan de qualsevol plantejament o aproximació ideològica un...
Un debat s’ha endegat des d’abans de l’estiu a les reunions de Ciutat de les Lletres sobre la ideologia i el lloc que té en la psicoanàlisi. L’article d’Oriol Alonso Cano publicat en aquest Web, «Veus del no-res: Althusser i els Aparells ideològics d’Estat», val...
Lalangue sert à de toutes autres choses qu'à la communication. C'est ce que l'expérience de l'inconscient nous a montré, en tant qu'il est fait de lalangue, cette lalangue dont vous savez que je l'écris en un seul mot, pour désigner ce qui est notre affaire...
Amb el present escrit, podrem constatar com la diferència sexual en l’ésser humà està en Freud i Lacan deslligada de la seva dimensió biològica. Aquesta diferència no respon als atributs naturals, sinó que és concebuda com a fruit d’un procés de subjectivació. En Freud, aquest...
«Em manca no creuar-me amb rostres». Això dit per una persona en sessió, podria ser dit per moltes altres. Pensant-hi bé, el seu abast és més universal: no és la solitud, només la manca dels altres, la seva absència. Tot despoblat. Ni rostres familiars, ni...
Escric les següents línies en forma d’una breu crònica en què em vull fer ressò d’una conversa. Fa uns dies sopava amb un grup d’amics i quan ja havíem acabat de prendre el cafè vàrem estar tots d’acord en veure el tercer episodi d’una sèrie noruega...
M'arriba un missatge del meu amic Emilio Silva —president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH)— on es veu una foto titulada «Nen amagat», existent en l'Arxiu Regional de la Comunitat de Madrid gràcies a la donació de Maria de l'Carmen...
La ideologia del canvi envaeix tots els àmbits. Abolint els referents i el desig de construir un món comú, pretén deixar-nos sols davant nostre. Desemmascarar-la és una cosa, esbossar una nova ètica per resistir-s’hi n’és una altra. Per molt que hi dono voltes, tinc la impressió...
"Trencar el silenci" és una de les màximes que des de l’àmbit social, en algunes entitats (com en la que treballo) i en moltes persones, clama en la lluita contra els abusos sexuals perpetrats durant la infància. És un silenci eixordador que ressona en un abús...
La utopia d’una «societat disciplinària» ha estat descrita notablement per Michel Foucault a Vigilar y castigar (1975), on analitza el model panòptic de la presó ideal tal com el va imaginar el filòsof utilitarista Jeremy Bentham, al segle XVIII. Gràcies a una concepció arquitectònica sofisticada,...
Al Japó augmenta el nombre de gent gran que comet delictes perquè vol anar a la presó. Allà se senten acompanyats, se'ls tracta bé, i el confinament resulta preferible a l'extrema soledat que pateixen. Freud va escriure un assaig titulat "Els delinqüents per sentiment de...
El primer dia que es va permetre passejar per Barcelona amb horaris preestablerts, vaig rebre un missatge d’una bona amiga en què es mostrava esverada per la gentada que havia vist als carrers. A continuació afegia: “Jo així no penso sortir, tinc síndrome d’Estocolm”. Li...