Aquest cap de setmana m’he empassat un llibre, que ha rebut multitud de premis, d’una autora nascuda el mil nou-cents noranta que es diu Irene Solà. Ho vull explicar aquí, una pàgina web de psicoanàlisi, perquè a mesura que anava llegint m’anava ressonant el real...
Sovint es diu que la psicoanàlisi no és científica perquè no implica mesura, ni cap intent real de verificació experimental o almenys empírica. El retret no està del tot justificat. De fet, sense haver-ho realment assolit, Freud va esbossar un recurs a la quantificació[1]; d’altra...
Els desenvolupaments recents del que s’ha anomenat l’era d’Internet i de les xarxes socials, la multiplicació de les fake news i de les manipulacions de la informació, així com l’erosió de la confiança en els mitjans de comunicació i en l’expertesa, mantinguda pels mateixos polítics,...
No fa gaire vaig escriure un text anomenat la tristesa digna que la revista Valors en el seu format digital generosament em varen publicar. Va ser un text que em rondava. Últimament me’n ronda un altre que vull escriure per arrodonir-lo. Té molt a veure amb...
A l’era de la cibercultura, la tecnologia digital és una eina per aprehendre la hipercomplexitat del món i dels lligams socials. La ciberpsicologia forma avui una meta-disciplina, que hom pot definir com l’estudi del comportament humà al ciberespai. En aquest context ha arribat el moment...
Aquesta setmana he vist una conferència del sociòleg Gilles Lipovetsky on reflexionava sobre els temps actuals i va apuntar que el narcisisme s’havia transformat en relació al consumisme. En el mite Narcís acaba per ofegar-se en la pròpia imatge i aquesta adquireix un valor pulsional...
Al voltant de la qüestió de la ideologia (o potser hauríem de parlar, millor dit, de les ideologies?) s’articulen encara moltes vies de reflexió, infinites, ben mirat, i més si atenem a la complexitat del fenomen. Per això es presentaran diferents problemes, enfilats a mode...
La psicoanàlisi és analògica perquè en el dualisme dels 0 i 1 queda massa encotillada. Necessita el grafit del llapis i la possibilitat de l’error de la goma. No funciona rodejada d’algoritmes perquè retallen la paraula i a pesar de que Lacan provà de simplificar...
Reprenc la necessària proposta que ens fa Miquel Bassols en el seu article Per un debat sobre ideologia i psicoanàlisi [1]. Debat que ens devem. Debat que defugim. Em ressonen especialment les següents paraules: «Des d'aleshores, tota posició d'una suposada neutralitat o equidistància de l'analista haurà...
Existeix la pulsió vocativa en relació al llenguatge, ja que no només parlem, també gaudim en fer-ho. En realitat parlem perquè gaudim al fer-ho i el missatge no és tan important. La lletra, doncs, ens fa sentir vius. Però més a prop la lallengua, com...
Beaumarchais ens deia el 1778 a Les noces de Figaro: «Sense la llibertat de crítica, no hi ha elogi afalagador». Cal definir allò que, a la ràdio o a la televisió, mereix el nostre elogi. Quina mena de tonalitat, de tema, d’elocució, de discurs trobarà...
No és qüestió de construir altres així en majúscules sobre els fenòmens perquè entre d’altres coses estaríem creant deus, però és cert que als nostres temps s’han unit dos significants que s’han tornat amos i que lliguen molt bé amb el neoliberalisme. Són dades i...
Per casualitat veig a youtube un vídeo sobre la concepció del temps de Byung-Chul Han, titulat “ el aroma del tiempo”. Ho trobo molt poètic. Busco qui és i Viquipèdia em diu, és escriptor i doctor en filosofia per la Universitat de Friburg i també està...
Vehicles de sentit, pulsió escòpica en forma de tweets. Que les xarxes siguin asocials és una possibilitat. En això hi cauen molts, elevant els ideals del jo en forma de missatges curts. Darrera, aquells que pretenen agafar-se el món amb parsimònia, els costa trobar el seu lloc. No...