Des de la hiperinformació
(Jordi Alcàsser)

En realitat, de la ingent quantitat d’informació que rebem, no se’ns diu massa cosa. Segurament amb un titular i un paràgraf o dos d’explicació en tindríem prou per entendre el que passa. Però salta a la vista que vivim temps frenètics d’informació i voldria pensar per què.

Penso que hi ha dues respostes que tenen a veure amb la col·lectivitat i l’individu. En relació al col·lectiu es fa evident que el temps del neoliberalisme globalitzat ha configurat una realitat profundament competitiva, ara es competeix de manera global i es competeix per atraure l’atenció. No es tan important el que es diu com qui ho diu i la repercussió a nivell de consum que té. Llavors consumim informació. Les noticies també són un producte de consum.

Del costat de l’individu, la psicoanàlisi ens mostra com n’estan de lligats els subjectes amb les paraules. Som perquè tenim paraula, la paraula ens predetermina i en definitiva depenem d’ella. Lacan va definir l’esser humà com a parletre, aquell que està determinat per les paraules i que les fa servir.

La conseqüència d’aquesta mescla col·lectiva i de l’individu sorgeix d’aquesta possibilitat d’estar constantment connectats a la paraula, que acaba per ser soroll. Paraula exterior que ens martelleja la consciència i l’inconscient.

Tot ple i de tant ple que no deixa veure-hi. I clar, l’internet és l’exponent fonamental d’aquesta deriva. Una maquinària construïda originalment per moure informació de caire militar als Estats Units. Podem pensar en la Roma antiga quan els missatges els transportaven missatgers i no cables i bits i com de diferent era la configuració de la realitat. Era inevitable el silenci que acompanyava al missatger pels camins.

Ja des de l’aparició de la radio aquell inevitable silenci s’estroncà i es tornà evitable. Des de llavors que hi ha cases que sempre tenen algun aparell encès, com si les paraules enllaunades exorcitzessin els dimonis particulars.

Potser neguem el silenci perquè ens recorda el buit existencial, posem a funcionar la maquinària significant perquè qualsevol argument ens fa sentir acompanyats, a vegades sense massa sentit. Per això aquests scrolls de les xarxes socials tan productiu, aquests quilòmetres i quilòmetres de pergamí que semblen infinits i que ens fan allunyar de la falta. Un pergamí que podria perfectament donar la volta i no ens n’adonaríem i que ens acostaria al ideal esfèric.

Trencar amb aquest ideal imposat ens endinsa en la incomoditat, a la soledat del ser, a la no relació sexual i clarament a la dimensió creadora de l’esser humà.

Més publicacions de