El llenguatge i el gaudi
(Jordi Alcàsser)

Existeix la pulsió vocativa en relació al llenguatge, ja que no només parlem, també gaudim en fer-ho. En realitat parlem perquè gaudim al fer-ho i el missatge no és tan important. La lletra, doncs, ens fa sentir vius. Però més a prop la lallengua, com encertadament digué Lacan, ens acosta a l’objecte a, els sons que surten de la nostra boca ens acosten a l’objecte a. Per això de la llengua pròpia en diem llengua materna. Per això no sona igual una frase dita en la llengua materna que en una altre llengua encara que signifiquin el mateix. És allò èxtim que té el parlar, la intimitat que sentim quan parlem cap en fora.

En un anàlisi on l’analista es situa en l’exquisida neutralitat hi ha analitzants que opten per parlar al començament en la llengua de l’analista per dir quan l’inconscient parla quelcom en la seva llengua materna. Aquests significants que venen directament d’allò objectual, allò que lliga a l’objecte a, la pulsió vocativa que gaudeix.

Tot això no és el mateix en lo social. La política també forma part d’aquests objectes a i fan mobilitzar allò èxtim de cadascú. Les identificacions mai seran reals, i agafar el que és només una part com allò complert  no deixa de ser una injustícia. Quan algú s’erigeix com el portador de l’objecte apareix el totalitarisme i les derives xenòfobes. És allò de gaudir de lo propi i no veure en l’altre la mateixa condició faltant. Freud en va dir el narcisisme de les petites diferències.

Hi ha tanmateix condicions històriques que insisteixen en privar d’aquesta relativitat a una part. Actuacions justificades en condicions inconscients que no deixen d’inscriure uns objectes com a superiors a uns altres, com si això fos possible. L’objecte a és intrínsec a cada subjecte, per això Lacan digué que l’inconscient és la política i podem extreure que en la falta de política es nega la psicoanàlisi.

El discurs amo és el revers del discurs de l’analista, l’amo vol lligar allò que el dispositiu analític permet dir. Per això les dictadures neguen la psicoanàlisi.

Més publicacions de