En memòria de Virginio Baio
(Iván Ruiz)

Un S2 que va a l’encontre d’un S1

Virginio Baio ens ensenyà que percebre la cordicella amb què un nen arriba a una institució pot ser la porta d’entrada a un treball possible amb la psicosi. Ell fou qui ens digué que orientar-se en la psicoanàlisi per abordar l’autisme no suposava envair al nen amb les demandes de l’adult, però tampoc practicar un laissez faire; el seu estil era més aviat el dolceforzamento. Amb ell vàrem entendre que cridar a una planta en una primera entrevista d’admissió, en presència dels pares i el nen, havia servit per neutralitzar la veu ensordidora d’un Altre dolent, a la vegada que dir sí al subjecte.

Vàrem conèixer Virginio l’any 2006, a la Secció Clínica de Barcelona, en ocasió de les primeres jornades del Grup d’investigació sobre la psicoanàlisi aplicada a la institució, que havíem posat en marxa. Ens havíem immers ja en l’estudi dels textos de referència en el Camp Freudià sobre la denominada Pràctica entre varis, i entre ells els treballs de Baio, avui textos esdevinguts imprescindibles. I fou així que el convidàrem a treballar amb nosaltres sobre el tema: «La institució, modalitats d’admissió».

Han passat quinze anys d’aleshores ençà, i la seva presència discreta, els seus comentaris estimulants i el seu saber fer a la institució, alleujat del pes d’ideals analítics, ens acompanya encara avui a la investigació que prosseguim i en la pràctica entre varis que sostenim a l’Associació TEAdir.

Virginio Baio ens transmeté a tota una generació una forma nova de parlar als subjectes que es protegeixen del verb. Ell era un S2 que va a l’encontre d’un S1 –com escrigué en una ocasió. I, segurament per això, resultava freqüent que foren els subjectes amb qui compartia la seva pràctica aquells que acudien a l’encontre de Baio. Creguérem llavors escoltar en tot allò un estil depurat i una manera d’inventar àgil en un moviment lent.

Avui, Virginio Baio ens ha deixat. Però nosaltres hem pres seriosament la seva invitació a la invenció i, en conseqüència, seguirem sent deutors d’aquell encontre.

Barcelona, 20 de gener de 2021

 

Sobre l’autor

Iván Ruiz és responsable del Grup d’investigació sobre psicosi i autisme. Secció Clínica de Barcelona.

 

Més publicacions de