Fabricar-se un cos per dir la identitat
(Philippe Giovanelli)

“Mai vaig pensar que fos un home. Mai vaig pensar que fos una dona. Vaig ser diversos” [1]. Amb 34 anys, el 2004, Beatriz Preciado va decidir administrar-se dosis baixes de testosterona. Mitjançant aquest retoc del cos, va viatjar durant diversos anys “un espai sense nom entre el femení i el masculí” [2]. Va utilitzar aquesta hormona mentre buscava les “dosis llindar” [3] per no provocar l’aparició de “signes sexuals secundaris masculins” [4]. Deu anys més tard, el 2014, Beatriz renuncià a la fluïdesa i inicià un protocol mèdic-psiquiàtric per al canvi de sexe. Aquesta decisió, segons ell, “implica traspassar… la més violenta de les fronteres polítiques inventades per la humanitat” [5].

Després de dos intents d’inventar un nom que li convingués, el seu nou nom, Paul, li aparegué en un somni: “vaig acceptar el nom estrany i absurdament banal de Paul que se’m va donar en un somni” [6]. En empeltar Paul, Beatriz es convertí en Paul Beatriz. A continuació, inicià un procediment legal per a un canvi legal de nom i de sexe. Aquesta autocreació d’un nou sexe, duplicada per un nou nom de pila, posà en acció allò que ell havia decidit [per] “desidentificar” [7].

Amb aquesta autodenominació denuncia la identitat i el gènere assignats en néixer. Segons ell, “fer un cos, tenir una identitat jurídica i social és un procés material: requereix accedir a un sistema de pròtesis sociopolítiques” [8]. De manera que classifica els certificats de naixement, els contractes de matrimoni, els documents d’identitat sota el nom de pròtesi. Així mateix, els protocols mèdics, les hormones, les operacions, és a dir, la simbologia i les intervencions sobre el cos, es confonen en un mateix “procés material” que permet tenir una identitat.

En decidir vincular Paul amb el primer nom femení que se li ha assignat, qualifica el seu nou nom Paul Beatriz com a “heterogeni” [9]. Cal tenir en compte que en gramàtica es diu que un substantiu és heterogeni quan canviant de nombre canvia de gènere. Per exemple, en francès l’amour és masculí en singular i femení en plural. Heterogeni té, doncs, la connotació d’una identitat composta, però també de la multiplicitat que la constitueix. “Diuen identitat. En diem multitud» [10].

Aquí, es tracta d’una “autoafirmació sense Altre” [11], que refuta la mateixa noció d’identitat assignada per un ordre social. La identitat prové del llatí identitas, que deriva d’idem, “el mateix”. La “multiplicitat” de Preciado [12] rebutja qualsevol assignació. El nom fabricat esdevé nom propi com a signe “propi d’un” [13], és a dir, signe singular. Per tant, inventa per a la seva identitat d’estat civil aquest nom de gaudi, pel qual es distingeix. Porta a terme aquesta mutació pagant amb el seu cos [14] aquest nou nom. La realització d’aquest cos va tenir l’efecte d’unir real, simbòlic i imaginari, que després prenen la consistència d’un nus. El seu «Sóc un monstre que us parla»[15] que també és un diccionari, rere l’ombra de la denigració que intenta projectar sobre l’Escola de la Causa Freudiana, forma part d’una sèrie d’autodeterminació asimptòtica.

________________
[1] Preciado P. B., Un appartement sur Uranus (2019), Paris, Grasset, 2020, p. 28.
[2] Ibid., p. 32.
[3] Ibid., p. 33.
[4] Ibid.
[5] Ibid., p. 34.
[6] Ibid., p. 36.
[7] Ibid., p. 37.
[8] Ibid., p. 281.
[9] Ibid., p. 225.
[10] Ibid., p. 45.
[11] De Georges Ph., « L’assertion de soi », publication en ligne,  https://journees.causefreudienne.org/lassertion-de-soi/
[12] Preciado P. B., Un appartement sur Uranus, op. cit., p. 28 : « Je suis la multiplicité du cosmos enfermée dans un régime politique et épistémologique binaire ».
[13] Alferi P., Guillaume d’Ockham. Le singulier, Paris, Les éditions de Minuit, 1989, p. 23. [P. Alferi es refereix al Quodlibeta Septem V, quaestio 12, p. 529 : « hom diu singular el signe propi d’un sol, que s’anomena terme discret »]
[14] Cf. Preciado P. B., Un appartement sur Uranus, op. cit., p. 29 : « J’ai payé de mon corps le nom que je porte. »
[15] Cf. Preciado P. B., Je suis un monstre qui vous parle, Paris, Grasset, 2020.

(Traducció: Ciutat de les Lletres)

 

Sobre l’autor

Philippe Giovanelli és psicoanalista a Niça, membre de l’Ecole de la Cause freudienne i de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi.

Més publicacions de