I doncs, què fa JAM a Twitter?
(Katty Langelez-Stevens)

El Comanador i l’anaRlista

Des del març passat, Jacques-Alain Miller té el seu lloc a l’àgora moderna anomenada Twitter que, com l’àgora de l’antiga Grècia, funciona com a punt de trobada social, polític i mercantil de la ciutat, una megalòpolis virtual global. És on es reben notícies i on es formen corrents d’opinió. JAM intervé en francès, anglès i espanyol. Més de dotze mil seguidors segueixen @jamplus, la majoria de manera passiva, però un enigma llançat recentment va revelar que moltes adreces silencioses de tweter segueixen amb atenció i responen activament si se’ls ho demana. JAM hi va trobar un espai d’obertura i respiració mentre seguia a casa, lligat a la seva “pràctica sense valor” [1]. Les dues campanyes electorals a França, presidencials i després legislatives, el van empènyer a investir aquest espai públic i a establir-s’hi com a psicoanalista de la vida política francesa i internacional.

JAM no és de cap partit, no dóna suport a cap camp, però critica, analitza i aixeca els vels. És del Camp de Freud i Lacan. Sortint de l’ombra del seu despatx, sorprèn com ho fa el Comandant parlant amb Don Juan. Alguns es pregunten per què es desplega tanta energia en aquesta xarxa social, per què anar més enllà de l’anomenada neutralitat que requereix el psicoanalista [2]. No és fàcil seguir-lo si no esteu acostumats al lloc de Twitter. Circula ràpidament, com l’acte que fon. Un sabre tallat per ací, una espasa tallada per allà, apareixen les armes de la ironia i la comèdia: pica, noqueja, destripa els seus adversaris, els mirmidons, que han estat atacant des de la publicació de l’article a Le Point [3] . Després continua amb l’exèrcit de petits neonazis antisemites que volen ignorar la seva brutícia. Un rere l’altre, els envia de nou a la seva brutícia indigna.

Però JAM té un escut extraordinàriament poderós, fruit de la seva anàlisi, l’absència de narcisisme. És impermeable als cops baixos, als insults, als atacs mediocres. Al contrari, se’n burla, s’hi diverteix i se n’alimenta per repartir-ne més encara. Només la seva musa el tiranitza…

Hebdo-Blog ha volgut dedicar un número a l’acte analític i polític de JAM a Twitter per tal de fer-ne una lectura. Dues de les piulades escollides són extretes de missatges publicats a Twitter, una altra de la Jornada UFORCA [4] durant la qual va donar una clau per entendre la seva acció política a la xarxa social a vol d’ocell.

 

—JAM: Judith i el comanador

— JAM: L’anaRlista

— JAM: Cinc observacions al cas presentat per Nathalie Crame

 

(Agraïm a Jacques-Alain Miller i a Katty Langelez-Stevens el seu permís per traduir i publicar aquest text i les piulades corresponents, provinents de l’Hebdo-Blog de l’ECF
Traducció: Ciutat de les Lletres)

______________________

[1] Lacan J., “Vers un nou significant”, Le Séminaire, llibre XXIV, “L’insu que sait de l’une-bévue s’aile à mourre”, lliçó del 19 d’abril de 1977, Ornicar?, n. ° 17/18, primavera 1979, p.16.

[2] Sobre aquest tema, llegiu el desenvolupament que Jacques-Alain Miller va fer durant el seu curs impartit el 24 de juny de 2017: Miller J.-A., “Point de capiton”, La Cause du Désir, n°97, novembre de 2017. , pàg.87-100.

[3] Miller J.-A., “Lacan hauria reconegut a Mélenchon com a canalla”, Le Point, 9 de juny de 2022.

[4] Conferència UFORCA, “Problemàtiques contemporànies de la sexualitat”, 18 de juny de 2022, streaming.

Més publicacions de