El treball, ens diu [Hegel], al qual l’esclau està sotmès en renunciar al gaudi per por de la mort, serà precisament la via per la qual realitzarà la llibertat. No hi ha un error més manifest políticament, i psicològicament a la vegada. El gaudi és fàcil a l’esclau i deixarà serf el treball.»

— Jacques Lacan (1960), Écrits, p. 811.
Una observació i una resposta:

— Una cosa de traducció. Tradueixes “La jouissance est facile à l’esclave et elle laisserà le travail serf.” (Écrits, 811) per: “El gaudi és fàcil a l’esclau i deixarà serf el treball”.

I si el traduïm de la següent manera?: “El gaudi és fàcil a l’esclau i deixarà l’esclau en servitud”. 

—Gràcies per la lectura i la resposta!

Si llegeixo bé la frase de Lacan, allò que queda «serf» o «en servitud» no és tant l’esclau com el treball mateix. La diferència pot ser mínima i subtil, però crec que fa tota la diferència entre els somnis d’«emancipació» (l’«esquerra lacaniana») i la subversió del subjecte que hauria de promoure una política de Zadig a Ciutat de les Lletres.