Judith i el Comanador*
(Jacques-Alain Miller)

Diumenge, 5 de juny de 2022

Una companya de Buenos Aires em va piular ahir a la nit el vídeo d’una entrevista amb Judith, en castellà, i al seu despatx, crec. No havia vist mai aquest document, que només és la part 2/5 del conjunt. És per a mi… És ella. Judith Miller, filla del seu pare. Ho repiulo.

Encara no he vist les altres 4 parts. El meu agraïment va a Susana i a T.H. Veig un tuit al seu fil on em critica per haver-me negat a fer-li una entrevista d’un quart d’hora. Ho sento. Però jo soc així. M’adono que hi ha altres vídeos de la Judith a la xarxa.

En resposta a Susana y Tomas Hoffmann

Escolta, Susana, no et molestis a renyar-me. El meu “Jo soc així” es va inspirar en un vídeo meu que no sabia que existia, datat del 2011, 30è aniversari de la mort de Lacan, i que vaig trobar ahir a la nit mentre buscava els de Judith. Vaig confiar que havíem compartit coses, el meu germà i jo, de la següent manera: a ell la llum, a mi l’ombra. Ell està emocionat de ser reconegut i aplaudit al carrer. Jo em quedo confinat al Camp freudià, al meu despatx, a la meva biblioteca i amb els meus amics. Twitter ara em dona aire. Evidentment, això molesta, no és un joc, sóc el Comanador [el Comendador], algú que no es mou, si no és un desastre. Doncs bé, l’agraïment que tinc per tu, per servir tan bé la memòria de Judith, em fa dir-te: demana’m el que vulguis –dins els límits de la simple raó, com diu Kant– i ho faré…

*Text elaborat per Katty Langelez-Stevens, no revisat per J.-A. Miller i publicat amb el seu amable permís.

Més publicacions de