La pervivència de la ideologia en les preguntes
(Oriol Alonso Cano)

Al voltant de la qüestió de la ideologia (o potser hauríem de parlar, millor dit, de les ideologies?) s’articulen encara moltes vies de reflexió, infinites, ben mirat, i més si atenem a la complexitat del fenomen. Per això es presentaran diferents problemes, enfilats a mode de preguntes obertes, envers la naturalesa del fenomen. Son preguntes, cal apuntar, no exhaustives, inconcluses, però que, simultàniament i encara que sembli paradoxal, ens donen una certa orientació en la nostra aproximació a la problemàtica ideològica.

En primer terme, una qüestió que ens brolla quan pensem en ella es la seva natura presumptament política. Es a dir, hem d’entendre qualsevol ideologia de forma exclusivament política? Podem dir que hi ha ideologia més enllà del que és o es considera polític? El problema es complex i més si atenem a la gènesi del concepte. Originàriament remetia al camp de l’epistemologia, en particular, de la gnoseologia sensista, i al·ludia a l’estudi de les idees, dels contingut mentals del subjecte, un cop s’ha passat pel procés de traducció mental la informació que els nostres sentits proporcionen. Serà arran de Marx, i sobretot dels seus lectors més ortodoxos, on s’efectuarà el viratge semàntic del concepte a la seva accepció exclusivament política. Ara bé, ¿hi ha espais per una ideologia no política?, hi ha quelcom ideològic al marge d’uns interessos particulars, més o menys velats, més o menys secrets?

Seguint amb aquesta línia de problemes, observem que per a l’època contemporània la realitat és un món que s’ha declarat obertament posideològic, fins i tot transideològic. Realment és així? Ben mirat… aquesta creença en un món més enllà d’allò ideològic no és el nucli fonamental de qualsevol ideologia? No és un pensament bàsic i característic de qualsevol persona, sigui més o menys narcisista, creure que realment viu amb independència de qualsevol realitat (ideològica)? Relacionat amb aquest últim punt, podrien portar-se a consideració les diverses personificacions de l’heroi tràgic-romàntic, del salvador o messies, de l’elegit (tots ells figures masculines, per cert) que se situa fora de les coordenades del seu entorn, proclamant el desxiframent del missatge encriptat que empresonava als seus conciutadans a una realitat opressiva, alliberant-los, d’aquesta forma, de la seva submissió a la llei invisible de la injustícia, a més de portar-los, per si no fos poc, la nova realitat, una realitat, per cert, lliure de qualsevol esclavitud o lligam repressor. Ara bé, ¿és possible viure sense lligams o bé és un deliri narcisista?

Si seguim el fil d’aquesta última qüestió, els problemes es disseminen. ¿I si la ideologia fos una teranyina necessària per poder tenir una experiència de la realitat, necessària per poder sobreviure en ella? I si la vida fora de la ideologia fos insuportable? Més encara, ¿podria suportar-se un contacte continu amb el que estaria més enllà d’allò ideològic –diguem, per exemple, allò real-? Podríem fer un exercici de pensament més enllà dels enquadraments que proporciona la ideologia, tal com la descriuen autors com Michaux, per exemple? Així doncs, la ideologia, com a coordenada simbòlic-imaginària, ¿es fa necessària per a existir? Cal atendre el fet que fins i tot autors com Stirner, considerat per molts l’antecedent directe de l’anarquisme (i per d’altres del capitalisme), pensa que no podem escapar de la necessitat d’estructurar la realitat amb una determinada configuració ideològica (la que, en el seu cas, respon als interessos del jo).

Per tant, el debat, lluny d’apaivagar-se, segueix obert, supurant problemes i interrogants per tots els seus vèrtexs, ja que la ideologia, efectivament, és un fenomen complex, esmunyedís, polièdric. Podem viure en una representació de la realitat neutral, asèptica, virginal, que vagi més enllà d’allò ideològic? Podem, en definitiva, viure, tal com planteja el personatge de Lancaster Dodd en el diàleg final de la pel·lícula de P.T. Anderson, The Master, sense la necessitat de recórrer constantment a un Amo?

Més publicacions de