La psicoanàlisi és analògica
(Jordi Alcàsser)

La psicoanàlisi és analògica perquè en el dualisme dels 0 i 1 queda massa encotillada. Necessita el grafit del llapis i la possibilitat de l’error de la goma. No funciona rodejada d’algoritmes perquè retallen la paraula i a pesar de que Lacan provà de simplificar les explicacions en la mínima expressió de la fórmula sempre se li escapava alguna cosa: la impossibilitat de curar.

Són temps de tancament discursiu, de pobresa en el llenguatge, de velocitat en la paraula. La psicoanàlisi necessita que algú digui buscant la paraula plena i no quedant-se amb el titular. El temps de construir el fantasma no té preu i la voràgine digital pot estroncar la lògica de la cura.

Les solucions cognitives dels programes informàtics extreuen la capacitat artesana d’una escriptura analògica. El treball fet amb l’ordenador és maníac, el fet amb la punta d’un bolígraf , amb la pròpia lletra, diu d’un mateix.

Passar-ho tot pel gegant informàtic com a conseqüència de la pandèmia pot relegar el saber psicoanalític a una pàgina web més, a una sessió de zoom més. No ho hem de permetre, hem d’assumir que no tot val i que el que passa a la consulta del psicoanalista és original i diferent. La psicoanàlisi s’ha de reservar i preservar dins el regne de l’amor.

Més publicacions de