La soledat organitzada
(Gustavo Dessal)

Algú recorda l’edat daurada del confinament, quan la humanitat es va creure Una en l’amor universal? Molts hi van veure l’auguri d’una redempció, la promesa d’una esmena històrica: renaixeríem millors i més bons. Aquell somni no va durar gaire, perquè molt aviat va mudar en malson i van tornar els zombies, les criatures funestes que dormien en el mateix fang de què provenim. Si el virus és ja una desgràcia que s’escampa per la terra, cada nova onada arrossega amb ella els rebrots del mal. La pandèmia i les ideologies més fosques han segellat una poderosa aliança, i donen vida a vells símbols i ritus que celebren l’odi i la mort. Per què la repetició demoníaca prospera en la pandèmia i ensenya de nou la ganyota del totalitarisme? Potser l’arcaica por còsmica que ens envolta s’ha agitat davant l’acció d’un enemic invisible que enverina els cossos i les nacions. Hannah Arendt (Ideology and terror) va formular la tesi que el fonament del totalitarisme consisteix en la capacitat del pensament ideològic per tancar els individus en una solitud organitzada. Quan l’existència es trenca davant un esdeveniment que ens despulla de la mica de sentit a què ens aferrem per perdurar, el terror i la vulnerabilitat ens fan alçar la mirada cap al sol negre del pensament ideològic, buscant-hi una resposta. Per a Arendt, el totalitarisme s’implanta mitjançant l’organització calculada de la solitud, destruint els llaços que vinculen els subjectes entre si i a aquests amb l’experiència individual de la realitat. El totalitarisme substitueix el marc individual del fantasma, l’escenari on cada subjecte construeix la seva experiència singular de la realitat, per un motlle on les singularitats moren aixafades sota el pes de l’espant col·lectiu. La ideologia és aquest espant encara més gran que el terror que s’apodera de nosaltres quan hem d’enfrontar l’abisme del nostre inconscient. Llavors preferim refugiar-nos en la solitud de la massa i convertir-nos en autòmats salvatges, desproveïts de tota solidaritat humana, disposats a seguir el camí que ens assenyalen els profetes salvadors. El pensament ideològic inocula el sentiment que més enllà de l’experiència singular de cada subjecte hi ha una realitat més real que ningú no ha sabut veure, una realitat oculta a la percepció però que ens és revelada pel discurs totalitari. «El subjecte ideal del mandat totalitari no és el nazi o el comunista convençuts, sinó la gent per a qui la distinció entre el fet i la ficció, la diferència entre la veritat i la falsedat, ja no existeix més», escriu Arendt a l’obra citada. Les anomenades «xarxes socials» poden convertir-se en l’instrument perfecte per a la dessocialització, el vehicle més idoni per lliscar cap al pendent de la fabulació paranoica. En un notable assaig sobre la distinció entre solitud i aïllament, Samantha Rose Hill destaca que en un dels seus diaris la filòsofa alemanya es pregunta si de cas hi ha un mode de pensament que no sigui tirànic, i quina és la raó per la qual els éssers humans són presa fàcil de les fórmules més horribles. Conclou que els homes prefereixen l’esclavitud abans que la possibilitat de pensar per si mateixos. Segurament la psicoanàlisi, quan introdueix la dimensió de l’inconscient, pot portar fins i tot més lluny aquesta terrible pregunta i la seva possible resposta. El llenguatge constitueix la primera tirania de la qual no podem escapar, i és probable que en aquesta inevitable captura sorgeixi el germen de tots els mandats ulteriors. A diferència del que la gran Arendt creia, per a la psicoanàlisi la llibertat no consisteix només en la facultat de pensar per fora de la ideologia, sinó en la impossibilitat de la paraula per organitzar tota la experiència singular de cada subjecte. Mitjançant aquesta resta inassimilable al Tot i que es refugia en el símptoma, alguna cosa aconsegueix escapar a la institució del llenguatge i el seu poder doctrinari. És per aquesta raó que el símptoma és el primer que un sistema totalitari haurà d’eliminar. Els alemanys ho van comprendre perfectament: l’U només pot regnar sobre les cendres dels símptomes. No van arribar a temps per eliminar-los tots, però els seus nous èmuls disseminats pel món, i més ben proveïts per a organitzar la solitud, volen tornar i completar la tasca.

(Traducció: Ciutat de les Lletres)

Més publicacions de