La subjectivitat en l’època de Twitter

« Que renunciï, doncs, a [la pràctica de la psicoanàlisi] qui no pugui atènyer la subjectivitat de la seva època en el seu horitzó. Perquè, com podria fer del seu ésser l’eix de tantes vides, aquell que no sabria res de la dialèctica que el compromet amb aquestes vides en un moviment simbòlic? Que conegui bé l’espiral a la qual el seu temps l’arrossega en l’obra continuada de Babel, i que conegui la seva funció d’intèrpret en la discòrdia de les llengües. »

— Jacques Lacan, «Fonction et champ de la parole et du langage en psychanalyse», Écrits, París, Seuil, 1966, pàg. 321.