“L’amor i la lectura” de Silvia Tarragó
(Quico Gurrera i Magrané)

L’amor i la lectura, Silvia Tarragó.
Comanegra, 2018.

 

Obrir el llibre i trobar-te amb una cita de Sándor Márai és un inici ben intencionat. I diu: “Només obtens alguna cosa dels llibres si ets capaç de posar alguna cosa teva en el que estàs llegint”.

En Jordi està separat de l’exdona que viu amb les dues filles, un cop ella decideix trencar el darrer fil que és suportar-se. Després d’un parèntesi de 14 anys, en Jordi ha retornat a l’habitació de casa dels pares. Si hagués sigut per ell s’hagués conformat abans que canviar.

Tothom li deia que la separació podria ser una oportunitat però no s’imaginava que “la llibertat li portaria tanta buidor”. Aquesta sensació la projectava amb una indignació punyent vers l’exdona que dissimulava pel bé de les nenes.

El dia del seu sant, la mare li regala un llibre, un regal incòmode perquè en Jordi no suportava els llibres. La mare, que ho sabia, es va presentar a la llibreria del barri i va demanar un llibre per algú que no li agradava llegir.

L’Anna, l’altre personatge, va entomar l’encàrrec com un repte, a la vegada que es preguntava com es podia fer un regal d’un producte que no agradava? La mare anhelava el bé del seu fill, i va pensar en el llibre com una eina reparadora de la seva escletxa vital. La llibretera estava a punt de viure el seu primer Sant Jordi després d’exercir el periodisme durant 20 anys. Amb 43 anys, l’única sortida que va veure va ser obrir una llibreria. I és clar, en tenia moltes ganes.

Dos dies després de la Diada de Sant Jordi, en Jordi va decidir tornar el llibre i es va presentar a la llibreria. Aquí s’inicia una relació entre l’Anna i en Jordi, on les paraules de la llibretera tenen una funció balsàmica i quelcom del desig vital d’ella es va inoculant a través de les lectures que recomana a en Jordi. En Jordi cada cop té més ganes de llegir i fruir de lectura per atansar-se a l’Anna, i de retruc recuperar el desig de viure, desig desconegut en part per ell mateix.

Paga la pena fer atenció als llibres que escull l’autora com a eix de la seva novel·la, i més quan qui escriu va ser llibretera durant catorze anys. I és aquest ‘saber’ de l’ex-llibretera que es posa en joc i ens el brinda en una magnífica safata a disposició dels lectors. De fet, aquesta és l’essència d’aquest llibre, més enllà d’una història d’amor entre dues persones.

De tots ells en destacaré el primer: El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry.

És el primer llibre que arriba a les mans d’en Jordi, i és la clau que li permetrà desllorigar-se’n. Anem a pams. En Jordi l’associa a un conte per a nens, i el transporta a la seva infantesa: a la lectura de còmics de l’Astèrix, d’en Tintín però també s’havia deixat captivar per les novel·les de Jules Verne i Emilio Salgari. La lectura, però, va caure en l’oblit fins que, essent pare, va acompanyar a les seves filles a triar un llibre per Sant Jordi. Per tant, en el fons no hi estava tant desconnectat. Sant Jordi era el seu dia quan vivia amb l’exdona i les filles, i ara en Jordi havia caigut en el seu no res, fet que li provocava un risc de melangia. I com sovint passa, idealitzava aquell passat perdut. Val a dir que el primer contacte d’en Jordi amb l’Anna, ja li va despertar un interès físic. Aleshores, l’Anna desplega un conjunt d’arguments sobre el llibre, i els exposa: sembla un conte infantil però el que explica és molt més profund. Li diu que confronta el món dels adults a través d’una mirada (suposadament) innocent del protagonista. Afegeix que el llenguatge és senzill, que no vol dir simple, i àgil. Per tant, facilita la lectura per a qui no té temps, li costa concentrar-se i no llegeix amb regularitat. L’Anna rebla el clau quan li diu que l’autor convida els lectors a trobar el nen que portem a dins, i assegura que ho aconsegueix. Cita a en Jorge Bucay tot dient que els contes serveixen per adormir els nens i per despertar als adults.

Més enllà de l’aspecte físic de l’Anna, la naturalitat amb que li parlava el va captivar, és com si de sobte s’estigués obrint la porta d’un món interior que estava tancada a pany i forrellat. I el més important era que l’Anna se’l mirava com un lector, si més no potencial, però a la fi un lector. En Jordi, comparant-la amb la seva exdona, va adonar-se’n que quelcom diferent estava operant. L’Anna no s’ubicava en posició fàl·lica, no tot ho sabia… i en Jordi a ulls d’ella no era un desastre, com li passava amb l’exdona. Aquest fet, li havia alimentat allunyar-se dels llibres.

Cal dir, però, que tot i la bona predisposició a llegir el llibre recomanat per l’Anna, en Jordi va haver de fer un esforç. L’autora ho emfatitza conscient de com és l’època actual amb consums fàcils i a gran velocitat. Un esforç intel·lectual d’en Jordi alimentat per la relació que teixia amb l’Anna, i que l’engrescava per a no fallar-la. Va descobrir en el llibre un relat ple de sensibilitat obert a les grans qüestions humanes. En Jordi, pel fet d’avançar ràpidament amb la lectura li va servir d’estímul, i poc a poc, es va deixar atrapar per les vivències d’aquell príncep. Quan va acabar de llegir el llibre li va entrar l’enyorança, i se li va fer present que trobava a faltar algú a qui estimar. I estimar és diferent de necessitar. L’Anna li aporta altres reflexions del llibre: parla dels defectes i mancances dels adults; de que amb ben poc podem ser feliços, i fa èmfasi que l’essencial es veu bé amb el cor.

En aquest intercanvi de paraules, en Jordi esdevé un protagonista actiu i és capaç de despertar en l’Anna altres punts de vista com, per exemple, quan li diu que el llibre parla del conflicte entre infants i adults. La novel·la acaba fent referència al mateix llibre d’El Petit Príncep, quan diu que «el que embelleix el desert és que amaga un pou en alguna banda». Doncs això, per primer cop, en Jordi va sentir-se feliç d’haver estat buit.

Si se suporta la irrupció del buit pot arribar a operar quelcom del desig de viure, i això és el que embelleix l’existència humana, malgrat els malgrats que ens acompanyen a la vida de cadascú de nosaltres. Podríem desgranar, frase a frase, llibre a llibre però això és tasca de qui llegeixi la novel·la.

Es tracta doncs, d’un llibret de vitamines.

Bon profit de llibres i d’amor!

Més publicacions de