Les traduccions de Freud en llengua catalana
(Inés García López)

La primera traducció de Sigmund Freud al català va ser publicada el 1966 per Edicions 62. La fundació d’aquesta editorial va ser una fita molt important per a la transmissió d’obres de la literatura universal en llengua catalana. L’impuls per reprendre l’activitat traductològica durant la postguerra va portar Edicions 62 a contractar el traductor Michael Faber-Kaiser per traduir literatura alemanya i textos filosòfics. El mateix any en el que es publica la Psicopatologia de la vida quotidiana de Freud, apareix també la seva traducció de La teoria de la novel·la de György Lukács. Faber-Kaiser va traduir també altres autors com Kafka, Canetti o Roth al castellà. Però no va tornar a traduir cap altra obra de Freud. El públic català haurà d’esperar gairebé 20 anys fins la publicació dels Escrits de crítica de la cultura d’Artur Quintana a l’editorial Laia. Aquesta editorial va néixer el 1972 com a continuació de l’Editorial Estela, clausurada pel règim franquista[1] per la seva marcada orientació d’esquerres. Cal destacar la seva col·lecció de textos filosòfics on s’inclourà aquesta segona traducció de Freud al català.

Als anys 80 es publicaran tres obres més: La interpretació dels somnis, la Introducció a la psicoanàlisi: lliçons de 1915-16 i 1916-17; seguit de Noves lliçons de 1932 i Més enllà del principi del plaer, a càrrec de traductors diferents, i l’any 1995 es publica L’angoixa a Edicions 62. En aquesta editorial es publiquen el 2005 els Escrits metapsicològics de la mà del psicoanalista i filòsof Antoni Vicens, autor també de dues de les quatre traduccions de Jacques Lacan que tenim en català[2]. Finalment, l’última obra de Freud traduïda al català fins el moment és El malestar en la civilització[3], a càrrec del filòsof Josep Maria Terricabras.

L’escassetat de traduccions en català de l’obra freudiana i la seva manca de sistematizació se sumen a la dificultat per trobar a dia d’avui algunes d’aquestes publicacions, donat que cap d’elles s’ha reeditat. Per sort, la Biblioteca del Camp Freudià de Barcelona[4], fundada al 1977 per Oscar Massota, conté la major part dels exemplars que apareixen en el llistat que trobareu al final de la ressenya.

La difusió de la psicoanàlisi en llengua catalana no ha tingut la sort que han tingut altres llengües com la castellana o l’anglesa. En el cas del castellà, l’interès de l’obra freudiana per part de l’intel·lectual José Ortega y Gasset va ser un factor decisiu per impulsar la seva traducció. De fet, va ser Ortega y Gasset qui va demanar expressament al germanista Luis López Ballesteros y de Torres que traduís l’obra de Freud, que es va publicar entre 1917 i 1934 a l’editorial Biblioteca Nueva sota el nom Obras Completas.

Deixant de banda l’anàlisi polític sobre les raons per les quals no hi va haver en el seu moment una traducció al català de les obres completes de Freud, podem constatar com les traduccions aïllades i molt distanciades en el temps duen a moltes discussions sobre la traducció de certs termes. Per tal de comptar amb un corpus terminològic sistematitzat mancarien, per una banda, un estudi de la recepció de Freud a Catalunya a partir de l’anàlisi de les traduccions fetes fins ara, i, per l’altra, un projecte de traducció de les obres completes de Freud que comportés un estudi profund i exhaustiu sobre els conceptes psicoanalítics en llengua catalana. Per a aquesta última empresa caldria valorar quines són les polítiques editorials actuals. En aquest sentit, que una editorial emprengui la traducció de les obres completes d’un autor és potser una cosa d’altres temps, i el camí per seguir pensant, llegint i treballant sobre la psicoanàlisi en la nostra llengua podria consistir en resseguir el solc del desig dels traductors i traductores que han pres la iniciativa d’atansar l’obra freudiana al públic català.

 

Inés García López

Doctora en Filologia Alemanya i psicòloga. Professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sòcia de la Comunitat de Catalunya de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi.

 

Llistat de les traduccions de Freud al català:

(1966) Psicopatologia de la vida quotidiana. Barcelona: Edicions 62. Traductor: Michael Faber-Kaiser, pròleg de Delfí Abella

(1984) Escrits de crítica de la cultura: [El futur d’una il·lusió. El malestar en la cultura. Moisès i el monoteisme] Barcelona: Laia (Col·lecció Textos filosòfics; 29) Traductor: Artur Quintana; edició a cura de Clara Bardón i Eugenio Trías

(1984/1985) La interpretació dels somnis I i La interpretació dels somnis II, Barcelona: Editorial Empúries (Volums 11 i 12 de la Col·lecció: Biblioteca universal Empúries) Traductor: Joan Leita i Graell

(1984) “El Cap de Medusa”, Otium Diagonal nº 6, Barcelona Abril 1984. Traductors: Miquel Bassols i Vicente Palomera

(1986) Introducció a la psicoanàlisi: lliçons de 1915-16 i 1916-17; seguit de Noves lliçons de 1932, Barcelona: Edicions 62 (Col·lecció Clàssics del pensament modern). Traductora: Àngels Planella i Bosch; pròleg de Pere Folch Mateu

(1989) Més enllà del principi del plaer. Seguit de repercussions teòrico-clíniques, Barcelona: Espaxs, S. A (Col·lecció Monografies de Psicoanàlisi i Psicoteràpia; 1). Traductor: Pere Folch Mateu.

(1995) L’angoixa, Barcelona: Edicions 62. Traductora: Àngels Planella i Bosch

(2005) Escrits metapsicològics, Barcelona: Edicions 62 (Col·lecció Textos filosòfics). Traductor: Antoni Vicens

(2008) El malestar en la civilització, Barcelona: Accent (Col·lecció Accent, 9). Traducció i pròleg de Josep Maria Terricabras

 

[1] Sobre les dificultats per publicar en català durant la postguerra, vegeu: La traducció catalana sota el franquisme de Montserrat Bacardí (Punctum, 2012)

[2] Tres de les traduccions de Lacan s’han publicat a revistes, i la quarta a Edicions 62:

(1983)  “La instància de la lletra a l’inconscient o la raó d’ençà de Freud”, Els Marges: revista de llengua i literatura, 1983, Núm. 27, p. 163-90. Traductor: Antoni Vicens. Disponible online: https://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/108247

(1987) “Homenatge fet a Marguerite Duras, de l’ullpresa de Lol V. Stein”, L’Acudit núm 3, Barcelona Gener 1987. Traductor: Miquel Bassols

(1988) “Psicoanàlisi i medicina”, L’Acudit núm 4, Barcelona Gener 1988. Traductor: Enric Berenguer amb la col·laboració de Josep Parcerisa

(1990) Els quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi. Barcelona: Edicions 62. Traductor: Antoni Vicens.

[3] https://www.ciutatdeleslletres.com/el-malestar-en-la-cultura-de-freudneus-carbonell/

[4] https://www.cdcelp.org/ca/biblioteques/biblioteca-barcelona-presentacio.php

Més publicacions de