Lituraterra, de Jacques Lacan

En una capsa tancada amb pany i forrellat que només pogués obrir-se des de dins, no tant parlar la llengua com ser parlat per ella: lletra, lettre, littera, llera, litter, litura, litoral, literatura, lituraterra, lecturaterra

terra que t’erra, par(au)la i
(en)raona:
un (gau)dir

La llengua, que no té ossos però en trenca de molt grossos: ai, lector, no prenguéssim pas mal.

 

Al lector

Lacan l’il·legible, l’intraduïble, l’inexplicable.
[…] Doncs aquí hem volgut llegir Lacan, traduir-lo, explicar-lo. I això en un dels textos tinguts per més difícils. I hi hem trobat perles. I hem llençat més ampolles al mar, a veure si arriben a lloc, a qualsevol que vulgui esmerçar el treball de llegir-ne el missatge, i de desxifrar-lo. Mai no decep.
I hem convocat Perejaume, la seva escriptura imatjada, per nuar el text amb la nostra lectura, amb «Una ratlla», tan subtil com acordada amb el text.
I hem fet troballes que oferim al lector, perquè hi trobi altres lletres encara per escriure’s.
D’aquesta feina, sempre inèdita, Lacan mateix en va dir Lituraterra. 

M. B.

Més publicacions de