Per al debat trans
(Renata Cuchiarelli)

Notes de la trobada preparatòria per al congrés de la AMP de l’1 de juny del 2021

Més enllà del gènere

L’eix central de la trobada va girar al voltant de la dificultat que implica prendre una posició enfront del tema trans.

Algunes puntualitzacions. Primera qüestió que hem de deixar plantejada: la psicoanàlisi no redueix la sexualitat a un binarisme sexual. La psicoanàlisi entén que cada ésser parlant ha d’assumir una posició sexuada. Aquesta posició involucra una modalitat de gaudi que atén un règim pulsional i els seus objectes.

Aquí s’obren dos arguments que són molt difícils de transmetre, fins i tot entre nosaltres.

La lògica del femení i el masculí, per a Lacan, no se sustenta ni equival al costat home o dona, com a sexes, sinó amb la lògica del tot fàl·lic i del no tot. Lògiques que permeten llegir les dues maneres de funcionament del gaudi d’un cos. Gaudi que es pot situar fora del cos, d’una banda, gaudi en el cos per l’altre. Aquesta via constitueix un mal pas teòric-clínic perquè els analistes no estem exempts de situar la dificultat de transmetre el que concerneix a aquestes dues lògiques de gaudi postulades per Lacan.

Un altre argument es relaciona amb la impossibilitat de generalitzar, de fer un universal, del trans. Llavors, cal dir que només podem abordar la qüestió trans des del singular, del cas per cas. És a dir, cal rebre, escoltar, i transmetre el que hi ha de claredat, d’aportació, de lectura respecte a la lògica d’un cas, d’un en un.

Cal introduir el contra-temps de l’empenta a interpretar, a anul·lar, a intervenir el cos. Cal introduir una pregunta, un impàs a la creença d’arribar a ser. L’única eina amb la qual comptem és amb l’oferta d’un lloc que doni temps a escoltar, i a desentranyar què és el que el subjecte pot inventar per a arreglar-se-les amb aquest excés de gaudi, i com vol viure aquest cos. Recollir els testimonis que sí que donen lloc a la conversa, com va ser el cas de Miquel Missé, en la presentació del llibre A la conquesta del cos equivocat.

El trans és un significant real, és un fenomen de masses? El que no podem deixar de llegir és que el trans cerca nomenar el que del cos no té nom.

Els tres mecanismes d’identificació postulats per Freud fracassen a l’hora de nuar els cossos. Hem de llegir una altra operatòria.

Podria pensar-se el trans com un nou ordenador imaginari? Un substitut del fal·lus? De quina classe d’ordenador social es tractaria? Un ordenador que queda per fora de la família i cerca altres discursos que el  facin consistir. Discursos que es presten i s’enllacen per fer del cos un objecte del mercat.

Per tot això, considero que la posició no ha de ser la de defensar, atès que no hi ha res que es pugui anticipar. Això ho atresora la clínica, només hi ha aprés coup. Llavors, cal fer lloc al símptoma, donar-li el valor perquè no es perdi en una ideologia o en una reivindicació.

Cal conversar, publicar, transmetre allò de què sí podem donar compte. No pel costat d’enfrontar-nos a altres discursos, la marea no ens donarà treva, sinó pel costat de l’un en un, que mostri, que ensenyi. Aquesta és la incidència.

Any trans, recollir el que passi, no podrem evitar-ho.

Més publicacions de