Puc entrar la meva veu aquí? Correspondències tosquellianes
(Celeste Reyna i Nora Ancarola)

A partir d’una invitació que l’artista Nora Ancarola va rebre per part del Centre d’Art de Terres de l’Ebre Lo Pati per a realitzar una exposició, neix el projecte Abans el Llenguatge / Antes del lenguaje*, projecte que més enllà del marc expositiu es va desplegar en comunitat a partir de tres dinàmiques diferents i connectades entre si: una exposició col·lectiva sota la curadoria d’Aida Boix; un projecte deslocalitzat Puc entrar la meva veu aquí? en el qual es va construir una xarxa amb la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, l’Escola d’Art Esardi d’Amposta, la comunitat del propi projecte, coordinat per la psicoanalista Celeste Reyna i Nora Ancarola i una publicació editada per La Caníbal que a més de funcionar com a memòria d’allò que va succeir, va fer partícips a altres veus per a conversar sobre la frontera, el llenguatge i la comunitat.

( https://lacanibal.net/es/ediciones/antes-del-lenguaje-abans-el-llenguatge/ ) *un error en la traducció va donar un gir ple de sentit, motiu pel qual vam incorporar-lo

Francesc Tosquelles re-apareix a l’horitzó, en un projecte comunitari que assenyala la necessitat

de crear zones de llibertat, de travessar fronteres institucionals, travessar estigmes, de deslocalitzar a professionals de la salut mental, a estudiants, a professores, usuaris, artistes, conformant nova comunitat en la cerca de sanejar l’institucionalitzat, allò que va ser confinat i va emergir amb més força durant l’època de la pandèmia.

Aquest projecte s’origina quan la directora de Lo Pati, Aida Boix, recull una pregunta provinent d’un subjecte usuari de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, qui a la porta del centre d’art li formula el següent interrogant:

Jo puc entrar aquí?

 

page1image58790992

Amb aquest material, inici del recorregut, una artista i una psicoanalista –Nora Ancarola i Celeste Reyna–, es veuen convocades a realitzar un projecte que transcendeix l’expositiu i que comença a conformar-se des del col·lectiu cap al singular i del singular cap al comunitari, en el qual s’integren diverses institucions que se senten commogudes davant la creació d’un espai – altre. Aquest és el “abans” d’aquest trajecte de curadoria/curació institucional en el recorregut

singular de la qual s’anirà desplegant la paraula, recorregut on l’obra col·lectiva apareixerà com una possibilitat de subvertir els llocs instituïts, de reubicar la memòria, de historizar.

En els recorreguts realitzats durant l’any de treball comú “algunes coses van passar” com a efecte de l’apropiació de la veu singular i col·lectiva. Un poema comunitari va ser cuit amb els traços dels tracks singulars que cada subjecte va aportar, primer passo a deslocalitzar els llocs diagnosticats i entrar des de la pròpia veu al projecte, aquest poema va ser presentat en l’episodiReanimar la veu del programa curatorial Quasi Veu; es van realitzar Cartografies col·lectives resultants dels recorreguts per les tres institucions en joc amb la pregunta que va donar inici al projecte –l’endins i el fora– com entrar i sortir de l’instituït. Es va convidar a Ràdio Nikosia a participar dels zooms realitzats a l’Escola d’Art Esardi en l’activitat “presentació d’artistes” de l’exposició Abans el llenguatge / Antes del lenguaje* on es van construir preguntes sobre l’obra i biografia de cadascuna de les artistes: Nora Ancarola, Diana Rangel, Camila Barcellone i Amanda Cuesta de La Caníbal. El final del trajecte va ser la peça final Paraules a la memòria, obra col·lectiva construïda amb pedres del poble de Corbera de l’Ebre (destruït en la guerra civil) i que a través del prefix RE, es va buscar restituir la memòria a través de les paraules creades per les tres institucions participants, “una ofrena per la RE-cuperació de la memòria des de l’actualitat i la força del present”.

La veu de Tosquelles re-tornant des de la frontera i en els intersticis de la situació de pandèmia es va fer un lloc en el projecte comunitari Puc entrar la meva veu aquí? _correspondències tosquellianes, projecte que va convocar a institucions de salut i art del poble d’Amposta que travessades pel confinament, va anar amb elles i a través d’elles, en els marges i amb els marges, des de la psicoanàlisi i l’art, com es va començar un espai de creació amb el Centre d’Art Lo Pati, seu d’operacions on les paraules detingudes van començar a circular a través de correspondències sonores i on diverses creacions es van anar modelant en el transcurs d’un any.

• Més informació a https://www.lopati.cat/ca/activitats/exposicions/nora-ancarola-abans-el- llenguatge/593/

page2image58983024 page2image58983648

Sobre l’autor
Celeste Reyna és psicoanalista, Nora Ancarola és artista.
Més publicacions de
,