Quatre panets de viena
(Sebastián Serrani)

FOTOGRAFIA Nº17
Restaurant El Lazo. Córdoba, 19 feb.

“… obrir els ulls davant l’evidència
que res és més absurd
que la realitat humana … ”
Jaques Lacan

Quatre panets de viena sobre una taula. Quatre panets de viena amuntegats un sobre l’altre. Quatre panets de viena sobre un tovalló blanc que té en els seus extrems rivets daurats amb la sigla “El Lazo” en al·lusió al nom del restaurant. Quatre panets de viena s’alcen sobre una panera de vímet, trencada, atrotinada, corcada pel temps i formen una torre. Quatre panets de viena calents, calentets; reescalfats ves a saber quantes vegades.

La realitat, per exemple, aquesta taula de menjador al mig de la pampa argentina, és capturada per la vista i pren la forma dels ulls, del que aquests s’animin a assumir, a interpretar, a veure.

Ara, per exemple, la realitat s’endureix sobre si mateixa, es comprimeix i es prem; es fa una pasta, un panet i després un altre, un altre i un altre, així com el pa.

El restaurant està ple de golafres menjadors de carn. Tot el que passa, és a dir, tot, tot, tot, tot! … els cambrers, les cambreres, les estovalles gastades, la tènue música de fons; un penjador ple de barrets i altres accessoris de camperols, l’incessant so de forquilles, un televisor barroer amb predictibles notícies, una indescriptible foto que tinc davant on es veu un gos llepant la cua d’un cavall; la conversa de la taula del costat sobre la puja del dòlar, la camisa d’un jove amb una sèrie de calaveres i esquelets corrent enmig d’una selva; la pinteta groga que sobresurt dels cabells (perruca) d’una àvia a la qual nomenen Amalia, el so d’un telèfon mòbil que té com a to l’himne nacional argentí… tot el que passa, és a dir, tot, tot, tot, tot el que tinc davant és estrany i brutal i alhora brutal de tan estrany.

A vegades, és millor no mirar per no veure la inconsistència de la quotidianitat (de la realitat) i d’aquesta forma no buscar sentit a quatre panets de viena apilats un sobre l’altre.

(Sebastián Serrani és arquitecte, a Mendoza. Traducció: Ciutat de les Lletres)

Més publicacions de