El títol s’inspira en l’assaig clàssic de Clifford Geertz, Los usos de la diversidad, Barcelona, Paidós – I.C.E. de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1996.   La interacció entre la sociologia i la psicoanàlisi suscita qüestions decisives per a cadascuna d’aquestes dues branques del saber. Quin és...

La comèdia pertorba l’ordre social revelant els exclosos. El riure té el poder de sacsejar no només el món polític, sinó també la nostra manera de pensar i de viure. L’any 411 aC, mentre la guerra feia furor, es va representar a Atenes una comèdia d’Aristòfanes...

La novel·la reposa de la gravetat del real. I per això obre escletxes. És un camí d’humanitat. El 1995, Azar Nafisi[1] va dimitir del seu lloc de professora a la Universitat de Teheran. Una dimissió més o menys forçada per les autoritats iranianes. Hi va ensenyar...

No preguntis mai el teu camí a algú que el conegui, ja que no et podràs perdre. Rabí Nakhman de Breslev   Caminar és un fet quotidià i banal. I, tanmateix, és una de les característiques fonamentals de la condició humana, sense la qual l’ésser humà no hauria...

François Jullien, La identidad cultural no existe. Barcelona, Taurus, 2017, 112 p. Per al filòsof François Jullien, el que anomenem «identitat cultural», feliç o infeliç, és un sentiment i una creença que dificulta la nostra capacitat de pensar sobre una vida comuna, política. La identitat cultural és l’arlesiana del...

Què ens diu la fusió d’aquestes dues paraules, si no que cristal·litza un doble procés, estretament lligat a la globalització capitalista: una desculturació frenètica de la societat i la seva radical despolitització -reduint-se la política a una concepció utilitària i gerencial. L’ús cada vegada més comú,...

Sovint es diu que la psicoanàlisi no és científica perquè no implica mesura, ni cap intent real de verificació experimental o almenys empírica. El retret no està del tot justificat. De fet, sense haver-ho realment assolit, Freud va esbossar un recurs a la quantificació[1]; d’altra...

Els desenvolupaments recents del que s’ha anomenat l’era d’Internet i de les xarxes socials, la multiplicació de les fake news i de les manipulacions de la informació, així com l’erosió de la confiança en els mitjans de comunicació i en l’expertesa, mantinguda pels mateixos polítics,...

Ja s’ha dit: l’ús de la paraula ideologia està tan estès i amb accepcions tan nombroses i vagues, que ningú pot exigir que ens atinguem a un contingut estrictament definit. L’única justificació possible d’un ús determinat serà la seva fecunditat. Per tant, sense voler entrar...

A l’era de la cibercultura, la tecnologia digital és una eina per aprehendre la hipercomplexitat del món i dels lligams socials. La ciberpsicologia forma avui una meta-disciplina, que hom pot definir com l’estudi del comportament humà al ciberespai. En aquest context ha arribat el moment...

Paul Ricoeur, Ideología y utopía (Serie CLA-DE-MA. Filosofía). Barcelona: Gedisa 2006. Lectures on Ideology and Utopia és un llibre que recull la sèrie de conferències impartides per Ricoeur a la Universitat de Chicago el 1975. Com diu Georges H. Taylor, redactor de la introducció, aquest text...

QUÈ ÉS LA IDEOLOGIA? Del grec ἰδέα «idea», i de λόγος «ciència, discurs». La ideologia és, doncs, etimològicament, un discurs sobre les idees. En grec, el substantiu ἰδέα relacionat amb el verb ἰδεῖν, «veure», més aviat suggeriria el sentit d’«imatge». La història del mot és de les més...

Al pròleg de l’obra Ideología y racionalidad en la historia de las ciencias de la vida, Georges Canguilhem explica com es va interessar per la ideologia científica:             A partir de 1967-1968, la introducción del concepto de ideología científica en mi enseñanza o en algunos artículos...

Beaumarchais ens deia el 1778 a Les noces de Figaro: «Sense la llibertat de crítica, no hi ha elogi afalagador». Cal definir allò que, a la ràdio o a la televisió, mereix el nostre elogi. Quina mena de tonalitat, de tema, d’elocució, de discurs trobarà...

La ideologia del canvi envaeix tots els àmbits. Abolint els referents i el desig de construir un món comú, pretén deixar-nos sols davant nostre. Desemmascarar-la és una cosa, esbossar una nova ètica per resistir-s’hi n’és una altra. Per molt que hi dono voltes, tinc la impressió...

La utopia d’una «societat disciplinària» ha estat descrita notablement per Michel Foucault a Vigilar y castigar (1975), on analitza el model panòptic de la presó ideal tal com el va imaginar el filòsof utilitarista Jeremy Bentham, al segle XVIII. Gràcies a una concepció arquitectònica sofisticada,...