Aquest cap de setmana m’he empassat un llibre, que ha rebut multitud de premis, d’una autora nascuda el mil nou-cents noranta que es diu Irene Solà. Ho vull explicar aquí, una pàgina web de psicoanàlisi, perquè a mesura que anava llegint m’anava ressonant el real...
No fa gaire vaig escriure un text anomenat la tristesa digna que la revista Valors en el seu format digital generosament em varen publicar. Va ser un text que em rondava. Últimament me’n ronda un altre que vull escriure per arrodonir-lo. Té molt a veure amb...
Aquesta setmana he vist una conferència del sociòleg Gilles Lipovetsky on reflexionava sobre els temps actuals i va apuntar que el narcisisme s’havia transformat en relació al consumisme. En el mite Narcís acaba per ofegar-se en la pròpia imatge i aquesta adquireix un valor pulsional...
La psicoanàlisi és analògica perquè en el dualisme dels 0 i 1 queda massa encotillada. Necessita el grafit del llapis i la possibilitat de l’error de la goma. No funciona rodejada d’algoritmes perquè retallen la paraula i a pesar de que Lacan provà de simplificar...
Existeix la pulsió vocativa en relació al llenguatge, ja que no només parlem, també gaudim en fer-ho. En realitat parlem perquè gaudim al fer-ho i el missatge no és tan important. La lletra, doncs, ens fa sentir vius. Però més a prop la lallengua, com...
No és qüestió de construir altres així en majúscules sobre els fenòmens perquè entre d’altres coses estaríem creant deus, però és cert que als nostres temps s’han unit dos significants que s’han tornat amos i que lliguen molt bé amb el neoliberalisme. Són dades i...
Vehicles de sentit, pulsió escòpica en forma de tweets. Que les xarxes siguin asocials és una possibilitat. En això hi cauen molts, elevant els ideals del jo en forma de missatges curts. Darrera, aquells que pretenen agafar-se el món amb parsimònia, els costa trobar el seu lloc. No...