Un mar de dades
(Jordi Alcàsser i Micaló)

No és qüestió de construir altres així en majúscules sobre els fenòmens perquè entre d’altres coses estaríem creant deus, però és cert que als nostres temps s’han unit dos significants que s’han tornat amos i que lliguen molt bé amb el neoliberalisme. Són dades i tecnologia.

Bigdata, és la paraula que expressa aquesta realitat. Existeix la capacitat tecnològica d’emmagatzematge de dades. Grans sales plenes de CPU amb l’única voluntat d’acumular dades. Dades sanitàries, econòmiques, publiques i també privades. Són dades que valen molts diners i els empresaris saben la utilitat que tenen en les possibilitats de negoci. Tenir informació  dels ciutadans els pot transformar en perfectes consumidors.

És cert que els estats també tenen moltes dades acumulades dels ciutadans i en aquest cas poden ser considerades com un recurs i també com una comoditat i fins i tot en l’orde de l’ecologia. Tot allò que es pot fer online és més còmode, t’estalvies desplaçaments i cues, estalvies energia i temps. També s’estalvia espai d’arxiu i paper, un disc dur pot contenir el que abans es guardava en un edifici i els bits ens estalvien talar arbres.

En això estem, entre el recurs i el control. La psicoanàlisi ens informa que l’ésser humà està lluny de ser un ciutadà model. La vessant pulsional insisteix en expressar-se i subjectivar l’individu, per això som conscients dels perills dels discursos benintencionats. El poder, l’ambició, el narcisisme o narcinisme també són part de l’existència humana i fàcilment aquesta ingent acumulació de dades pot ser utilitzada per fins certament maquiavèl·lics.

Sabem que Trump està en el poder pel que podríem anomenar l’ús estratègic de les xarxes socials. Lluny de constituir-se a través d’un discurs ideològic, a l’antiga, l’assumpció al poder ha esdevingut a través de l’enginyeria social, aquesta composició lèxica absolutament perversa que pretén considerar els individus com peces mal·leables. D’aquí el concepte enginyeria i sociali no política perquè pretén extreure del ciutadà la seva dimensió ideològica, simbòlica, deixant-lo com una closca.

Llavors, una ingent quantitat de dades que correctament utilitzades poden servir al poder per manipular masses d’una manera calculada en nom de l’economia neoliberal. Això constitueix un Altre social que, si bé és no-tot, vol destinar la subjectivitat a quelcom sense ànima.

L’interès de les subjectivitats segueix el corrent del discurs neoliberal, on el subjecte passa a ser consumidor i a través del bigdata acaba per ser consumible. La bogeria de l’acumulació ad infinitum, el diner com el fi últim de l’existència, separa al subjecte del desig particular i el situa en l’arena del capitalisme, un joc de miralls certament absurd i destructiu. Per això té tant de sentit la psicoanàlisi de Lacan que, arribant on ha d’arribar, ens permet d’abstreure’ns i mirar des d’un altre prisma la realitat. Ens permet, en definitiva, veure-hi més clar.

Més publicacions de